Presa per néixer
Mireia Gallardo i Pepe Villaplana
Hi ha moltes maneres de parlar d’aquest conte, però a nosaltres ens agrada parlar d’una petita historia d’una parella que volia crear una família i plegats continuar gaudint la vida. El que li passa a aquesta parella, però, és que just quan tot sembla tirar endavant, van perdre la seva il·lusió.
Aquesta és la història d’un avortament, del comiat d’un ésser molt desitjat que va tenir pressa per néixer.
Vam escriure aquest conte, en primer lloc, pensant en com explicaríem als nostres futurs fills que, abans d’ells, una llavor d’il·lusió havia estat dins nostre i que havíem estat tan feliços com quan vam saber que ells estaven creixent al ventre de la mare i, en segon lloc, per compartir que aquest petit ésser va ser present i va deixar una empremta ben dolça en les nostres vides i en la de tots aquells que estimem.
Finalment, a mesura que compartíem la nostra història, vam descobrir que aquesta no era més que la història de moltes famílies. Ha estat molt bonic veure com podíem dibuixar somriures a moltes mares i pares i ajudar-los amb aquest conte a poder explicar als més petits de casa realitats que, de vegades, ens fan massa mal i que ens costen d’explicar.
Aquest projecte va prendre un sentit complert amb la tasca de la Mònica Pinyol, amiga i il·lustradora, que ens va ajudar a satisfer el desig de posar imatge al nostre conte, a la nostra història.
El nostre objectiu és fer créixer aquest conte, compartir-lo i fer-lo arribar ben lluny per a que, dibuixant somriures a la cara dels qui el llegeixin, puguem arribar a viure aquella història com una festa.

32 pàgines
Format: 17 x 24 cm
Enquadernació: Tapa dura
Tot color



Coneix els autors
Parlar de qui som sempre és la part més complicada. No som més que una parella que, com moltes, després de compartir moments dolços i captivadors vam decidir prendre un compromís més ferm; i, d’aquest dia a dia, aquest amor que vam anar cultivant, va sorgir la il·lusió d’ampliar la família. Desitjàvem tant acaronar un petit infant, n’havíem parlat infinitat de vegades, desperts i en somnis, i quan vam saber de la seva arribada vam estar molt contents; però aquest/a petit/a tenia pressa per néixer …
Com us imagineu no van ser moments fàcils, però si alguna cosa vam tenir clara des del principi és que aquella història havia estat molt important en les nostres vides i que no la volíem amagar. Escriure un conte d’aquests moments va ser un regal que ens va fer la vida, aquest conte ens va ajudar a anar transformant les emocions i a sentir-nos cada vegada millor. Tan de bo moltes famílies també puguin ajudar-se d’aquests conte i gaudeixin compartint la seva història amb les il·lustracions tan dolces i encertades que ha fet la Mònica Pinyol.
Ella, la Mònica, la il·lustradora, és molt més que això. Ella ha estat la persona adequada per a il·lustrar aquesta història tan personal perquè té la sensibilitat, la bondat i la màgia de saber copsar per després plasmar tots els detalls i totes les subtileses que aquest tema requereix. Ella és una gran “escoltadora” de la vida, pacient, d’aquelles que deixen petjada. Creiem que té la capacitat de parlar a través de les seves imatges i d’ajudar-te a endinsar en el món dels colors i les formes que et fan despertar emocions i aventures.
Els tres hem gaudit creant aquest conte i hem pensat molt en els infants i també en les famílies d’aquests infants. Segurament la nostra professió ens hi ha ajudat, ja que els tres gaudim fent de mestres, compartint el nostre dia a dia a l’escola, i ens agrada explicar històries i acompanyar als petits en el seu desenvolupament.
Volem editar aquest conte perquè les petiteses d’uns prenen sentit només quan s’inscriuen en un projecte de molts.