A tres veus
EL PROJECTE
“A tres veus” és un relat inspirat en fets reals, centrat en persones i vivències molt properes: d’una part la pedagogia i el món escolar, i de l’altra, els sentiments i, molt especialment, l’amor.
La novel·la consta de tres parts. En cadascuna, una dona relata en primera persona fets, records, emocions, vivències… Elles són la Remei, la Francesca i l’Alba. Totes tres es mouen en el terreny pedagògic, però a més de la professió tenen un altre lligam que les connecta, el Tomàs Rius, el Mas.
Tot el que es narra succeeix al llarg del segle XX i la guerra d’Espanya hi té un paper important, perquè parteix en dues parts la vida del personatge del Mas.
La Remei i la Francesca es van conèixer als inicis de la seva vida professional, quan es formaven en les metodologies de l’Escola Activa. Essent de caràcters totalment oposats, entre elles es va establir una bona amistat que les va dur a treballar en una escola de nova fundació on s’hi implantarien aquests principis pedagògics. La Remei va ser nomenada directora i va demanar d’incorporar-hi la Francesca. Però ben aviat i per raons molt personals aquesta amistat es va trencar i es va convertir en un enfrontament que van haver de dissimular en el món que compartien.
L’Alba va ser una alumna brillant d’aquest centre en època franquista i també va voler ser mestra gràcies a tot el que li havia inspirat aquesta escola modèlica i innovadora. Tant la Remei com la Francesca la van estimar molt i la veien com la seva successora.
El relat es mou en el camp de la cultura i de l’ensenyament i s’hi anomenen persones reals que hi van tenir un paper important: Pompeu Fabra, Rosa Sensat, Aurora Bertrana, Gustavo Cochet… Si bé això és el decorat de fons de la novel·la, el veritable objectiu, són les vibracions humanes. La relació d’aquestes tres dones amb l’home que d’una manera o d’una altra està al centre de llurs vides és la que mou tota la història.
Un projecte abalat per personalitats del món literari i educatiu, com Marta Luna i Muriel Villanueva, col·laboradores a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès, i Salvador Domènech, doctor en pedagogia especialitzat en recerca històrica sobre el món de l’educació a Catalunya.
266 pàgines
Format: 14,5 x 22 cm
Enquadernació: Tapa dura
L’AUTORA, MARIA CLARA FORTEZA I ALBET
La Maria Clara, mestra de vocació i de professió, essent molt jove encara va fundar una escola que ha dirigit durant quaranta-cinc anys. Però també per vocació havia fet estudis oficials en el terreny artístic: piano, dansa i dibuix. De fet sempre havia mostrat una gran facilitat pel retrat, especialment per la mirada de l’ésser humà i tot el que traspua. Possiblement això l’ha portada, un cop jubilada, a l’escriptura.
En un primer moment, empesa per un historiador de la pedagogia, va vessar les seves vivències en un relat autobiogràfic, “Amor sense clixés” que, per sorpresa seva, una editorial li va publicar tot seguit. Això la va empènyer a fer els cursos de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès perquè sabia que escrivint podia donar una altra mena de sortida a la seva facilitat pel retrat, ara enriquit pel fet d’haver conegut tantes persones al llarg de la seva vida professional i haver escoltat les confessions de moltes d’elles. I així va ser com va sorgir el seu segon relat, en aquest cas una novel·la inspirada en fets reals, “Hélène, passió i mort”, que també li van editar ràpidament.
SISTEMES DE PAGAMENT
1) PayPal (en el lloc web d’edita).
2) Amb targeta de crèdit o dèbit.
En el cas que s’arribi a finançar el projecte, es procedirà a editar i maquetar el llibre i finalment es publicarà. Una vegada es publiqui es faran les entregues dels exemplars en la presentació o s’enviarà a l’adreça que s’indiqui.
Si el projecte no s’arriba a finançar i no es realitza el llibre es tornaran totes les aportacions als seus mecenes.